FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloar públicament. Proposar i defensar (una idea, un pla, etc.). El comitè preconitzava la vaga general. El papa, aprovar (la designació d'una persona) per a una dignitat eclesiàstica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
social elevada, un càrrec important, un grau elevat de dignitat, de prestigi, etc.). Escalar les més altes dignitats. Escalant, escalant, ha arribat a gerent. Escalonar 1. Han escalat testos amb flors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esclavina que cobreix el pit i les espatlles botonada per davant o fermada al coll amb un fiador, la qual usen com a senyal de dignitat alguns eclesiàstics i doctors universitaris. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar solemnement en possessió d'un feu, d'una dignitat. Posar en possessió d'un poder, d'una autoritat. Envoltar amb un intent hostil (una plaça forta, una fortalesa, etc.). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat d'un baró. Als Països Catalans, des del segle xiii, territori d'una certa extensió posseït amb domini de mer i mixt imperi, amb independència de la categoria social del titular. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que indica un ofici o una dignitat immediatament inferior al designat pel radical i que en certs casos pot assumir-ne les funcions. Ex.: vicealmirall, viceconsellera, vicecònsol, vicegerent, vicelegat, vicepresidenta, vicerector, vicesecretari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'elecció o als electors. Llei electoral. Cens electoral. Reunió electoral. Col·legi electoral. Drets electorals. Districte electoral. Relatiu o pertanyent a la dignitat d'elector del Sacre Imperi Romanogermànic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat palatina, i més tard militar, derivada del cap de les cavallerisses dels emperadors romans del baix Imperi. A la Corona catalanoaragonesa, cap suprem de l'exèrcit reial, amb les mateixes atribucions militars que el senescal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de persones d'un país o d'una circumscripció amb dret a vot a les eleccions polítiques. Dignitat d'elector en el Sacre Imperi Romanogermànic. Estat sobirà d'Alemanya sota la jurisdicció d'un elector. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paraula o acció que fereix algú en la seva dignitat, que el mortifica greument. Els feia tants de greuges i de torts que tots desitjaven la seva mort. Els greuges que en tinc rebuts són incomptables. Greu motiu de queixa. Prendre's una cosa en gran greuge. Tenir greuges contra [...]
